Duna i Blanca

 

 De tant en tant voltava pel desert,

M’escoltava per dintre,

sentia que tenia set

De  vegades no calia morir, per baixar al infern

La vida no era fàcil, en aquell desert

 

Però allà vaig poder comprovar

com a les dunes blanques

les acaronava el vent

I em va envair un desig un sentiment,

tornar a casa, el meu univers

 

i sentir-vos ben a prop,

sapiguer que esteu bé

sou el millor, que mai m’ha passat

 

Duna i Blanca

 

I a l’epicentre d’aquest univers

ha arrelat amb força a casa meva

Durant el dia vibrem jugant,

a la nit cerquem estrelles

 

A cada passa un èxit

Ara creixeu i us fareu grans

Crec que sempre sereu

el millor que mai m’ha passat

Duna i Blanca

Duna i Blanca

 

La vida no deixarà mai de sorprendrem

Ara creixeu i us fareu grans

Sou el millor que mai m’ha passat

Duna i Blanca